Després d'un any i mig de formacions i assessoraments a ajuntaments de tot el país, a Utopiq hem pogut identificar un patró clar: més enllà de la curiositat i els debats generals sobre la intel·ligència artificial, hi ha tres demandes molt concretes i recurrents per part de tècnics i càrrecs electes. Són propostes que volen millorar la gestió interna, l'atenció ciutadana i l'eficiència del dia a dia municipal.

En molts casos, la tecnologia ja està disponible. Però per implementar-les, cal tenir en compte tres vectors clau: prioritats polítiques, possibilitats jurídiques i requisits tècnics. A continuació, resumim aquestes tres demandes i el que cal saber per fer-les realitat.

1. Una OAC intel·ligent: assistents virtuals al servei de la ciutadania

Una de les solucions més sol·licitades és incorporar assistents virtuals que puguin donar suport a latenció ciutadana. No es tracta de substituir les persones que atenen l'OAC, sinó de complementar-les. Aquests assistents poden estar disponibles al mòbil, al web municipal o fins i tot en pantalles tàctils en instal·lacions públiques.

Els beneficis són clars: disponibilitat 24/7, resposta immediata a consultes recurrents i capacitat per resoldre fins al 90% de les preguntes habituals.

👉 Tècnicament és viable i relativament senzill.
👉 Jurídicament, no presenta obstacles insalvables.
👉 Políticament, caldrà gestionar-ho amb compte: implica decidir com parlen aquests assistents, en quins idiomes, amb quin to, amb quin gènere o edat aparent… i això ja ho analitzem en aquest article sobre comunicació política i IA.

2. Redacció assistida i gestió dexpedients amb IA

Una altra de les aplicacions amb més potencial (i més interès per part dels ajuntaments) és l'ús de la IA per redactar documents administratius i gestionar expedients. Plecs tècnics, informes, decrets… tot això es pot fer més àgil i eficient amb eines d'IA entrenades amb la documentació pròpia de cada consistori.

Aquesta eina pot funcionar com un copilot, proposant textos, estructures o revisions, que després són supervisats pel personal municipal.

👉 Tècnicament viable, però requereix una fase prèvia de fine-tuning (entrenament) per ajustar el model a cada ajuntament, cosa que pot durar setmanes.
👉 Cal garantir una alta seguretat jurídica.
👉 Sempre s'ha de mantenir la supervisió humana.

3. Control d'inventaris i compres intel·ligents

Una de les demandes més transversals, especialment als ajuntaments petits i mitjans, ha estat millorar el control d'inventaris, materials i compres. Per exemple, poder saber què hi ha (i què falta) al magatzem de la brigada, fer una comanda des del mòbil o portar un registre actualitzat sense fulls de càlcul automatitzats.

La IA es pot integrar en aquest procés per detectar tendències, generar alertes automàtiques o optimitzar la reposició de material.

👉 Implementació tècnica relativament senzilla.
👉 Podeu requerir una adaptació als procediments administratius existents.
👉 El benefici pràctic és immediat i tangible.

Més enllà de les eines: un full de ruta

Aquests tres exemples, juntament amb la comunicació (que ja analitzem detalladament), són les peticions més habituals dels més de 60 ajuntaments amb què hem treballat. I tots tenen un punt en comú: no es tracta només de tecnologia.

Perquè aquestes iniciatives siguin un èxit, caldrà:

• Establir prioritats polítiques clares.

• Avaluar la viabilitat jurídica.

• Disposar dels recursos tècnics adients.

Per això, més que comprar una eina, cal dibuixar un full de ruta municipal per a la IA, amb objectius concrets, terminis realistes i una visió compartida entre tècnics i polítics, del que parlarem al proper article (i darrer d'aquesta sèrie dedicada a la IA a nivell municipal).